EL BE DE PANURG (Le mouton de Panurge)

No té encara una sola ploma,
la fletxa que l’ha de ferir,
i el seu cor no s’encén ni en broma
quan a tot mascle diu que sí.
No l’afecta l’ocell que vola
ni les flors, i observa amb horror
les Venus de la vella escola
les que fan l’amor per amor;
les Venus de la vella escola
les que fan l’amor per amor

Tampoc té un diable salvatge
que li faci bullir el perol:
quan al setè cel fa un viatge
no passa mai de l’entresòl.

No sent cap foc dins les entranyes,
sospirant no perd mai l’alè,
i es mira com bèsties estranyes
les que fan l’amor per plaer.
i es mira com bésties estranyes
les que fan l’amor per plaer.

I no et pensis que estigui en venda:
si vols tastar la seva pell,
no et cal pas polir-te la hisenda

fent-li un regal de gran nivell.
No et presenta mai cap factura
abans de ficar-se amb tu al llit,
no és cap noia venal i impura

que faci l’amor per profit;

no és cap noia venal i impura

que faci l’amor per profit;

P’rò llavors, per què s’abandona
sens cor ni lucre ni plaer?
Si l’amor no res no li dóna,
per què el fa tan sovint, per què?
Si tothom li entra a la botiga
i pot despullar-la al galop,
és que no vol semblar una antiga,
segueix la moda i és una esnob.
és que no vol semblar una antiga,
segueix la moda i és una esnob.

Però el món es transforma i muda:
potser un jorn se li clavi al pit
una ínfima fletxa perduda
que travessava l’infinit.
I, al compàs d’una barcarola,
resoldrà imitar sense enyor
les Venus de la vella escola,
les que fan l’amor per amor;

les Venus de la vella escola,
les que fan l’amor per amor.