DARRERS DISCOS

CICATRIUS I NAUFRAGIS

Arranjat per Xavier Batllés i amb la participació d’una dotzena de músics i veus de gran nivell (Pau Figueres, Pep Pascual, Laura Espejo, Quim Ollé…) el nou àlbum de Miquel Pujadó inclou quinze cançons que combinen tendresa (LES NOIES DELS ANYS 70), humor (CAL RIURE DE TOT) i ferocitat (UN PERFECTE CRETÍ), tot passant revista a temes com l’ensenyament (PROFESSOR DE RISC), el feixisme d’avui com a continuïtat del d’ahir (AURORA I GUILLEM, dedicat a la mallorquina Aurora Picornell i el valencià Guillem Agulló)… Amb ironia (EL REGNE DE LA CASPA) i lirisme (TRISTESES DE PLUTÓ), jugant amb la literatura (EL FICCIONAUTA), amb els sons (AL COR DE LA GUITARRA) i amb les paraules (LA NIT DELS MOTS VIVENTS), creant personatges improbables (RESTAURADOR DE RECORDS) i possibles (UN ESTEL AL FONS D’UN POU), posant en el punt de mira els fanatismes de tota mena (TARATS DE DÉU) i deixant la porta oberta, sense ingenuïtat, a una certa forma d’esperança (L’EXÈRCIT DE L’OMBRA), Pujadó passa revista, de manera concreta i alhora intemporal, a les cicatrius i als naufragis que vivim entre la primera cicatriu que portem incrustada al ventre d’ençà del naixement fins al darrer naufragi que ens desconnectarà de l’existència.

HUMOR I ANARQUIA: MIQUEL PUJADÓ CANTA BRASSENS

Mentre prepara de cara a 2026 un nou àlbum de temes propis (Cicatrius i Naufragis), Miquel Pujadó presenta un triple CD (Humor i Anarquia: Miquel Pujadó canta Brassens) que recull la seixantena d’adaptacions de Georges Brassens (un antídot contra l’estupidesa i el fanatisme, i un autor més actual que mai) que ha realitzat al llarg de més de tres dècades, interpretades per ell i també per Guillermina Motta, Jaume Arnella, Núria Feliu, Quintín Cabrera, Pere Tàpias, Manel Camp (una versió instrumental), Josep Tero, Raphel Pherrer i Maria-Josep Villarroya, adaptacions que ha dut a França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica i molts altres països. Hi trobareu temes molt coneguts (“La mala reputació”, “El goril·la”, “Pobre Martí”, “La bona Margot”, “Dins l’aigua de la font més clara”…) i d’altres que seran tota una descoberta per a molts (“El net d’Èdip”, “El petit flautista”, “L’escèptic”…)
Humor i anarquia aplega, remasteritzats, els àlbums La mala herba (1992), Els companys primer (1993), El temps no té cap importància (2003) i Brassens, llum i ombra (2013). En els enregistraments, participen els músics Marcel Casellas, Òscar Roig, Conrad Setó, Alfons Rojo, Xavier Figuerola, Enric Colomer, Joan Humet, Manel López, Jordi Ulivarri, Pere Bardagí, Joan Moragues i Joan Figueres.