Brassens, llum i ombra – Miquel Pujadó

MARQUESA (Marquise) Poema de Corneille i darrera estrofa de Tristan Bernard

Marquesa, si aquest meu rostre mostra els signes de l’edat, d’aquí a un temps veureu que el vostre no serà …

Filisteus, botiguers, quan munteu un cop al mes la dona, intuïu els marrecs que engendreu entre esbufecs penosos. I us …

El pare em dón’ trenta euros per ‘nar a comprar un tortell. Jo que me’ls embutxaco i me’n vaig al …

Si almenys fos una mica maca em diria ”No és tan dolent; és ben boja, això és evident, però és …

Fent com feia en Cioran, escèptic ben notori, declaro, fatigat, del tot desenganyat,que vull anar pel món amb un sol …

El barret de la Núria,quan damunt meu vaig veure’l volar,entre Sallent i Súria,quin és el vent que el va rapinyar …

Un petaner amb el pèl lluent, de cua curta i llengua al vent,, tot remenant el cul i fent petar, …

A l’ombra dels til.lers hi ha un lloc ben ombrejat. Per ‘nar a guanyar diners, els marits han marxat. Els …

Glòria a qui frena en sec per tal de no aixafarun eriçó perdut o el fill d’un porc senglar.I glòria …

Temps era temps, aquest jardí ufanós era un fangar pudent i fastigós ple de barraques i d’escombraries, rates i polls, …