Glòria a qui frena en sec per tal de no aixafar
un eriçó perdut o el fill d’un porc senglar.
I glòria a don Joan, per haver somrigut
a la noia que els altres no haurien mai volgut.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a l’agent que atura la circulació
per deixar travessar els gats del carreró.
I glòria a don Joan per haver-se citat
amb la noia que els altres havien rebutjat.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a aquell qui no vol cridar amb tota la gent
i es nega a prendre part en algun linxament.
I glòria a don Joan pel seu discurs galant
a la noia en qui els altres no veien cap encant.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria al mossèn que va protegir un protestant
quan per Sant Bartomeu la sang ‘nava rajant.
I glòria a don Joan, que cobrí de petons
la noia que cap altre besava pels racons.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
I glòria a aquell soldat que va llençar el fusell
quan li van dir “A l’ostatge, li hauràs de fer la pell.”
I glòria a don Joan per haver despullat
la noia que ningú no havia arromangat.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a la monja que un dia fred i blanc
descongelà amb la mà el penis del pobre manc
I glòria a don Joan que féu lluent i encès
un cul que, a part de seure, no servia per res.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a aquell qui no té cap ideal sagrat
p’rò viu sense tocar els ous al veïnat.
I glòria a don Joan que volgué fer l’amor
amb qui sense ell hauria mort verge, quin horror!
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Deixa un comentari