Marquesa, si aquest meu rostre
mostra els signes de l’edat,
d’aquí a un temps veureu que el vostre
no serà més ben tractat.
El temps, les més belles coses
les destrossa, com hi ha món!
Marcirà les vostres roses
així com m’arruga el front.
El curs de cada planeta
regeix el nostre destí:
jo vaig ser com vós, noieta,
ara sou el meu ahir.
-
Doncs potser sí que em faré vella
(respon Marquesa). Tanmateix,
tinc vint-i-un anys i bona estrella
i, mentrestant, que et bombi un peix!
Deixa un comentari