De foc i de vellut

Miquel Pujadó ha escrit, compost i adaptat unes 300 cançons al llarg de la seva carrera artística, per a ell i per a altres intèrprets (Dyango, La Salseta del Poble Sec, Guillermina Motta, Aute, Titot, Lídia Pujol, La Principal de la Nit…), però els darrers anys els havia consagrat sobretot a projectes discogràfics “especials”
(dedicats als poetes i a les seves adaptacions de Brassens), a la novel·la infantil i juvenil i al teatre -amb la complicitat del desaparegut Carles Canut com a director, i d’actors com Joan Pera, Enric Majó, Josep M. Pou, etcètera. Ara, dotze anys després del darrer CD escrit i compost totalment per ell (A contraveu,
2010), presenta un nou àlbum (De foc i de vellut), que veu la llum just 40 anys després de l’aparició del seu primer disc (El temps dels fanals en flor, 1982). El CD inclou setze cançons. Catorze són cançons noves, treballades musicalment amb el productor, arranjador i multiinstrumentista Xavier Batllés (Orquestra Mirasol, La Rondalla de la Costa, etc.), amb uns textos que són autèntics treballs d’orfebreria, rics en malabarismes verbals, humor, tendresa i, quan convé, ferocitat, i vestides amb melodies acurades i amb uns arranjaments tan brillants com eclèctics. Pujadó és l’autor i compositor de tots els temes, llevat de «Com una cançó de Jacques Brel», signat juntament amb el músic i cantant francès Romain Didier. L’enregistrament compta amb la col·laboració dels músics Quim Ollé, Josep Maria Duran, Pedro Javier González, Laia Glück, Xavier Figuerola, Martín Meléndez, Natalia Mediavilla, Toni Calvo, Pau Benítez, Imma Ortiz, Blai Casals, Laura Espejo i David Pastor, i dels actors i cantants Ferran Frauca, Aina Sànchez i Olga Suàrez. Les darreres quatre cançons (i una reprise instrumental) formen una secció especial: RETALLS DE VIDA (UN COP D’ULL AL RETROVISOR). Són cançons amb elements autobiogràfics, enregistrades amb motiu del 40 è aniversari del primer àlbum de Pujadó. Dues són noves de trinca: «Aquell temps de la Jazz Cava» i «Retalls de vida» i les altres dues, noves versions de cançons clàssiques de la seva primera època: «A Terrassa hi ha una plaça» i «Soc un peix de terra endins». Aquesta secció ha estat arranjada per Marcel Casellas i el pianista Antoni-Olaf Sabater, i compta amb la col·laboració de músics de jazz terrassencs com Pep Coca, Adrià Font, Josep M. Farràs i Joan Albert, i amb la participació del saxofonista i clarinetista Xavier Figuerola, el guitarrista Alfons Rojo i el trombonista John do Buclet.