LA MALA REPUTACIÓ (La mauvaise réputation)

Al meu poble, i no és pretensió,

tinc molt mala reputació.

Obri el bec o em quedi callat,

em miren com a un empestat.

Tanmateix, no faig cap barrabassada

tot fent la viu-viu lluny de la gentada.

P’rò els decents no poden sofrir

qui no segueix el seu camí.

Tothom diu penjaments de mi

-llevat dels muts, és clar que sí!

Quan passegen una bandera

i una cabra li va al darrere,

més m’estimo quedar-me al llit,

no és cosa meva aquest brogit.

Penso que a ningú li faig la punyeta

si em nego a escoltar el timbal i la corneta.

P’rò els decents no poden sofrir

qui no segueix el seu camí.

Tots m’assenyalen amb el dit

-llevat dels mancs- de dia i nit.

Quan veig un xoriço empaitat

per un burgès gras i suat,

faig una traveta eficaç

i es fot de cap el senyoràs.

Tanmateix, em sembla que hi ha pitjors bromes

que deixar fugir un lladregot de pomes.

P’rò els decents no poden sofrir

qui no segueix el seu camí.

Tothom se’m vol llançar al damunt

llevat dels coixos i algun difunt.

No em cal ser bruixot o endeví

per intuir la meva fi.

Trobaran una corda barata

i me’n faran una corbata.

Penso que no vaig contra cap axioma

seguint una ruta que no porta a Roma.

P’rò els decents no poden sofrir

qui no segueix el seu camí.

Tots em veuran gronxant-me al vent

llevat dels cecs, és evident!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *