Un home en llibertat

Ja no es veu cap mamut

i ho tens bastant fotut

si un diplodocus entra en els teus plans.

El dodo es va extingir

abans d’abans d’ahir

i no hi ha megateris pels voltants.

I tanmateix, qui sap

si un dia traurà el cap

algun supervivent dient « salut ! ».

Pensem que el celacant

se’l van trobar nedant

quan ja tots el donaven per perdut.

Per tant, escolta’m bé :

si ets un aventurer,

si et vols enfrontar a un repte de v’ritat,

dedica els teus afanys,

dedica els propers anys

a buscar un home o dona en llibertat.

L’Home, senyor meu, és únic: l’únic animal catalogat

que es reprodueix només, només –ho puc jurar- en captivitat !

En captivitat !

Perquè hi ha el pler, el dolor,

el fred i la calor,

desitjos complicats i més senzills,

el tabac i l’alcohol,

el cotxe i el futbol,

parelles oficials, amants i fills,

Hisenda i el Mercat

i la publicitat,

horaris, Internet, les lleis, les pors,

els déus, l’envelliment,

el «què dirà la gent»,

els bancs, les hipoteques, potser un gos.

El mòbil i el mirall,

l’atur o bé el treball,

la tele i els costums sedimentats,

la mandra i els sopars

i l’èxit i el fracàs,

els odis, els rancors, les amistats.

I l’Estat, monàrquic o potser republicà o dictatorial,

i la malaltia, els prejudicis, les paraules, la moral,

tot aquest sidral.

El fet és que, tant si

no hi trobes res a dir

com si et revoltes, fart de fer de xai.

vas néixer a la presó

i em temo molt que no

hi ha possibilitats que en surtis mai.

Les reixes poden ser

de vent, paper cuixé,

de plàstic o deixalles, or o argent.

Són aspres o suaus

al tacte, i els babaus

pretenen ignorar-les i anar fent.

I lluiten per tenir

poder i diners. En fi,

per oblidar cadenes i grillons.

Política d’estruç

d’emperadors ben nus

que amb fil de somni es fan uns pantalons.

Pots negar-te a veure-ho, imaginar-te que ets més lliure que un ocell,

p’rò, per començar, ets esclau del cos, dels teus sentits, del teu cervell,

de la teva pell.

Qui té, té por també

de perdre allò que té.

Busca esperança on sigui, qui té por.

Qui té esperança, creu

i espera mentre jeu.

Qui espera, simplement defuig l’acció.

Solament algú lúcidament, tranquil.lament desesperat.

Només algú així pot aspirar a esdevenir un home en llibertat.

Un home en llibertat !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *