SÍSIF

Oh, Sísif pot ser feliç
amb la roca o l’embalum,
si gronxa pena o somrís
a les trenes de la llum!

Quan la força li infla el tors
la roca es torna destí:
no pot unir cim i esforç.
Des d’abaix crida el camí.

El vent clama els seus edictes.
Pugen, amb un ritme lent,
Sísif, la roca i el vent,
i la lluna dels invictes.