SENSE DIR EL SEU NOM (Sans la nommer)

Sense dir el seu nom, voldria parlar d’ella,

estimada i infidel, aigua en cistella.

Una noia sota el sol, viva i desperta,

que no vol cap porta que no estigui oberta.

 

És a ella a qui agredeixen,

a qui insulten i fereixen.

Ella és, p’rò, qui es revolta i

s’alça una i altra volta.

Sempre és ella qui empresonen

i traeixen i abandonen.

Ella qui fa l’home lliure,

qui li fa desitjar viure i

‘nar més lluny,

molt més lluny.

 

Sense dir el seu nom, li vull retre homenatge,

flor del mes de maig o fruit fresc i salvatge.

Una planta amb llargues cames de gitana

que es desplaça per allà on li dón’ la gana.

 

És a ella…

 

Sense dir el seu nom, voldria parlar d’ella.

És fidel tant si en feu fusta com estella.

I si tant voleu un nom que en faci esment,

podeu dir-ne revolució permanent!

 

És a ella…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *