Sense dir el seu nom, voldria parlar d’ella,
estimada i infidel, aigua en cistella.
Una noia sota el sol, viva i desperta,
que no vol cap porta que no estigui oberta.
És a ella a qui agredeixen,
a qui insulten i fereixen.
Ella és, p’rò, qui es revolta i
s’alça una i altra volta.
Sempre és ella qui empresonen
i traeixen i abandonen.
Ella qui fa l’home lliure,
qui li fa desitjar viure i
‘nar més lluny,
molt més lluny.
Sense dir el seu nom, li vull retre homenatge,
flor del mes de maig o fruit fresc i salvatge.
Una planta amb llargues cames de gitana
que es desplaça per allà on li dón’ la gana.
És a ella…
Sense dir el seu nom, voldria parlar d’ella.
És fidel tant si en feu fusta com estella.
I si tant voleu un nom que en faci esment,
podeu dir-ne revolució permanent!
És a ella…
Deixa un comentari