N’hi ha prou de travessar el pont,
i ja encetem una aventura.
Do’m la mà i oblida la son,
‘nem a visitar la Natura.
L’herba és dolça i no hi ha mosquits,
llencem els esclops a la plana
i lleugers igual que els cabrits
seguim el so de la campana.
Ding dang dong, sonen les matines
per la nostra felicitat.
No ho comentis, però amb propines,
el vell campaner he subornat.
Do’m la mà, i oblida la son,
correm, jo eixerit, tu eixerida.
N’hi ha prou de passar pel pont
per trobar una estesa florida.
Entre totes aquestes flors,
per ‘tu sé quina és la primera…
La rosella? Ni de bon tros.
Prefereixes la primavera.
En veig una enmig del fullatge,
de vellut com la teva pell;
te la cullo, sóc un bon patge,
vull manyagues com un cadell.
N’hi ha prou amb dos o tres salts,
i ja ballem la tarantel.la
Ves, no facis un pas en fals,
do’m la mà i avança amb cautela.
També he untat el pastor, perquè
amb la flauta ens toqui una albada.
Així doncs, amor, pren alè
i frueix de cada gambada.
El teu peu trepitja la molsa…
Si una espina s’hi vol clavar
va, no ploris, amiga dolça,
amb les dents te l’haig d’arrencar
Estimem-nos tal com vulguem,
no cal que visquem amagats.
I si és un pecat, què hi farem:
anirem a l’infern plegats!
N’hi ha prou de passar pel pont,
do’m la mà i oblida la son.
N’hi ha prou de passar pel pont,
do’m la mà i oblida la son.
Deixa un comentari