LES BOMBES ATÒMIQUES (La java des bombes atomiques)

Un oncle meu era capaç,
tancat en el seu mas,
de fer bombes atòmiques.
Autodidacte dels trempats,
les grans dificultats
li semblaven ben còmiques.
Al seu taller fosc i petit
passava dia i nit
tot fent experiències,
i al vespre, a l’hora de sopar,
tots amb la boca ober-
ta el sentíem parlar:

“Per fabricar una bomba A,
fillets de Déu, no hi ha
cap mena de problema.
La qüestió del detonador
no em fa fred ni calor,
millor canviar de tema.
I pel que fa a la bomba H,
la tinc ja dins del sac,
p’rò una cosa em turmenta:
el maleït radi d’acció,
que en la meva invenció
és sols d’un metre trenta.
Hi ha un detall que no va bé:
haig de tornar al meu taller!”

 
Va treballar sense repòs
per rosegar aquell os
que li feia la guitza.
Si es dignava baixar a sopar,
amb una queixala-
da es cruspia una pizza.
El seu aspecte trist i las
parlava de fracàs,
p’rò no gosàvem dir-ho,
fins que un dia, a mig tallar el pa,
va fer un profund sospir,
i alçant-se va exclamar:

“Fillets de Déu, m’estic fent vell!
Em fa figa el cervell,
i de quina manera!
Per dir-ho clar, no és un cervell
sinó un gruix de rovell
dins d’ una cafetera!
Fa dies, mesos, anys i panys
que poso els meus afanys
en millorar la bomba,
i fins avui he estat ignorant
que l’únic important
és calcular allà on tomba.
Ara tot ‘nirà molt bé
p’rò haig de tornar al meu taller!”

 
Sabent proper el resultat,
tots els grans caps d’Estat
van fer-li una visita.
Ell els va rebre i va excusar-
se que la seva llar
fos tan i tan petita.
Quan el darrer va haver-hi entrat,
va passar el forrellat
dient: “Sigueu bons nanos” .
I, quan la bomba va esclatar,
de tot aquell ramat
ni un tros no va quedar.
L’oncle, davant del resultat,
no es veia desinflat
i va parar la galta.
Al tribunal fou convocat
i davant del jurat
va declarar en veu alta:

“Senyors, l’error ha estat molt greu,
p’rò juro davant Déu
amb la dreta i l’esquerra
que destruint aquells cabrons
puc creure, i amb raons,
haver salvat la Terra”.

Van rumiar, es van consultar,
el varen condemnar
i el van amnistiar.
I el país, reconeixent,
quasi immediatament
va fer-lo President.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *