LA VIDA D’ARTISTA (La vie d’artiste)

 

Ens vam conèixer per atzar

aquí, allà o en algun bar.

Potser ho recordaràs, amiga…

Sense ni un mot vas venir amb mi,

i encara que no fos així

cal tenir fe en la Història Antiga.

Et vaig donar tot el que cal

per somiar i cantar, la sal

de la bohèmia i la quimera…

p’rò si als vint anys et vas pensar

que et pots nodrir del respirar

ara ho veus d’una altra manera.

 

La maleïda fi de mes

que vam conèixer, i que ara és

a casa set cops per setmana,

les llargues nits sense sortir,

i l’èxit que no vol venir,

i el mal costum de passar gana…

Ja veus que res no hauré oblidat

d’aquest balanç tan desolat,

constatació d’una fallida.

Encara et queda joventut:

treu-ne profit, que el temps perdut

no torna al llarg d’aquesta vida.

 

I ara te’n vas, jo em quedo aquí.

Fem-nos la idea d’envellir

per separat, que és cosa trista.

Et pots endur el fonògraf nou,

jo amb el piano ja en tinc prou

per seguir amb la vida d’artista.

Més tard, potser en llegir un cartell

amb el meu nom, un passerell

dels que si no xerren exploten

et dirà els èxits que he tingut,

i tu que prou m’has conegut

li respondràs que se me’n foten.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *