És l’antecambra del taüt,
on les banderes del vençut
són els llençols de la conquesta;
el tabernacle del desig,
amb el plaer instal.lat al mig
de la sorpresa i de la festa.
És la manera horitzontal
de fer que el cor lluiti com cal
per maquillar de tensa espera
la pal.lidesa de les nits,
quan hi enllacem els nostres dits
per a la solitud darrera.
El llit,
de comèdia o de drama.
El llit,
quan el somni s’inflama.
És una llar de goig i dol,
és l’agonia i el bressol,
és la blancor i és la brutícia;
una fraternitat de nit
capaç d’unir dins un sol llit
la intel.ligència i l’estultícia.
Sigui de palla o tot daurat,
per al monarca o el soldat,
per a la puta o per a un pària,
rodó, quadrat, fred o roent,
no importa gens, des del moment
que s’hi fa més que una pregària.
El llit,
infern on neix la rosa.
El llit,
quan la mort hi reposa.
Sigui de marbre o bé de pi,
el llit que m’ha de tocar a mi
per al no-res o per l’albada
el vull desfet, que tingui un xic
d’espai per a un antic amic
que ha fet amb mi una llarga estada.
Aquest amic que deixaré
quan em caldrà agafar el carrer
que duu a la pols entre desvaris,
aquest germà tendre i silent
que anomenem avorriment
al fons del llit dels solitaris.
El llit,
quan s’adorm el misteri
al pit,
i tot esdevé eteri.
Deixa un comentari