LA MORT D’ARTÚS

Text i música : Miquel Pujadó

Encara visc, malgrat el vent que em fibla
les llargues nits d’angoixes i de risc.
Encara visc. No us sembla pas possible,
                          p’rò encara visc.

Fa tant de temps que em dura l’agonia
que em pot durar encara uns quants eons.
Aixeco murs, amb càntics d’alegria
                          com a maons.

Malgrat la sang pudent i enverinada
i el cos nafrat, i els mots ferits al vol,
a prop del jaç i el son de la mainada
                          trobo consol.

Als qui em voleu la força esquarterada,
jo us dic que encara pot girar el penell.
Abans d’occir la bèstia, prou que bada
                          qui en ven la pell!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *