[:ca]Text i música : Miquel Pujadó
Esmorzes content, fa sol.
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.
Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.
Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir…
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel.lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.
Tot penja…
Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.
Tot penja…
I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat…
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com
tot penja…
[:es]Text i música : Miquel Pujadó
Esmorzes content, fa sol.
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.
Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.
Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir…
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel.lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.
Tot penja…
Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.
Tot penja…
I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat…
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com
tot penja…
[:fr]Texte et Musique: Miquel Pujadó
[:en]Text i música : Miquel Pujadó
Esmorzes content, fa sol.
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.
Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.
Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir…
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel.lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.
Tot penja…
Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.
Tot penja…
I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat…
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com
tot penja…
[:]
Deixa un comentari