Text: Georges Brassens / Miquel Pujadó
Música: Georges Brassens
Sense els seus cabells llisos, a mi em sembla evident
que hauré d’anar de bòlit per ‘veure d’on ve el vent.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar.
A l’illa deserta, tot t’ho has d’emportar.
Sense les seves galtes, no sé com subsistir:
són pomes sempre noves per ‘la set del camí.
Tot és bo…
Sense el seu coll, perdria el millor coixí el meu cap,
i això de dormir a terra no és sa, com tothom sap.
Tot és bo…
Sense les seves cuixes, com m’ho faré demà,
si perdo l’equilibri, per poder-me agafar?
Tot és bo…
Té moltes altres coses per a engrescar la gent,
però em nego a exhibir-les aquí, públicament.
Tot és bo…
Hi ha encara molts encisos que em deixo en el tinter.
Un curs d’anatomia, aquí no el podreu fer.
Tot és bo…
És la seva feblesa: li té afecte al seu cos
i mai no acceptaria de perdre’n ni un sol tros.
Tot és bo…
És dona susceptible, té orgull a rebentar:
o bé la prens sencera o més et val plegar!
Tot és bo…
Deixa un comentari