LES BUTXAQUES DELS INFANTS

Tot nen parla un idioma
que els adults ja no entenem
i, en no entendre’l, hi fem broma
o ens empipa i l’ignorem.
Quan els grans diem « recança »,
Els menuts diuen « estel ».
Si els adults diuem « recança »,
Els nens diuen « arc-en-cel ».

Els nens tenen tantes coses
que nosaltres ja hem perdut
en deixar marcir les roses
i passar-nos al vermut… !
Tot allò que rebutjàrem
per a creure’ns importants
sols batega a les butxaques
dels infants.

La paraula
surt de l’aula
de la mà d’un caganiu
que la porta,
fent-li escorta,
fins on pugui fer-se el niu.
P’rò ni torres ni barraques
són llocs tan espaterrants
per ‘fer el niu com les butxaques
dels infants !

Els adults, a les butxaques,
portem peles i clauers,
cigarretes i petaques,
talonaris i merders.
Ells hi duen l’alegria
de mil mons il.luminats
i una immensa geografia
d’esquinçades i forats.

Saben convertir en miracles
totes les vulgaritats
i es carreguen els obstacles
que els adults tenim vedats.
Arrepleguen fils i xapes,
troleibusos i elefants…
Tot hi cap, a les butxaques
dels infants !

La paraula…

No sé pas què donaria
per rentar de cloroform
el vailet que vaig ser un dia
i a dins meu encara dorm.
Guardo encara el seu somriure
i el seu plor desconsolat
p’rò, tot i que el vull reviure,
tinc el cor atrofiat.

Ja no puc fer marxa enrere
i no tinc res al davant,
m’he venut la primavera
i no hi he sortit guanyant :
sols he fet un xic més ample
el ramat dels ignorants
escopits de les butxaques
dels infants.

La paraula…