LES BUTXAQUES DELS INFANTS

Text i música : Miquel Pujadó

Tot nen parla un idioma
que els adults ja no entenem
i, en no entendre’l, hi fem broma
o ens empipa i l’ignorem.
Quan els grans diem « recança »,
Els menuts diuen « estel ».
Si els adults diuem « recança »,
Els nens diuen « arc-en-cel ».

Els nens tenen tantes coses
que nosaltres ja hem perdut
en deixar marcir les roses
i passar-nos al vermut… !
Tot allò que rebutjàrem
per a creure’ns importants
sols batega a les butxaques
dels infants.

La paraula
surt de l’aula
de la mà d’un caganiu
que la porta,
fent-li escorta,
fins on pugui fer-se el niu.
P’rò ni torres ni barraques
són llocs tan espaterrants
per ‘fer el niu com les butxaques
dels infants !

Els adults, a les butxaques,
portem peles i clauers,
cigarretes i petaques,
talonaris i merders.
Ells hi duen l’alegria
de mil mons il.luminats
i una immensa geografia
d’esquinçades i forats.

Saben convertir en miracles
totes les vulgaritats
i es carreguen els obstacles
que els adults tenim vedats.
Arrepleguen fils i xapes,
troleibusos i elefants…
Tot hi cap, a les butxaques
dels infants !

La paraula…

No sé pas què donaria
per rentar de cloroform
el vailet que vaig ser un dia
i a dins meu encara dorm.
Guardo encara el seu somriure
i el seu plor desconsolat
p’rò, tot i que el vull reviure,
tinc el cor atrofiat.

Ja no puc fer marxa enrere
i no tinc res al davant,
m’he venut la primavera
i no hi he sortit guanyant :
sols he fet un xic més ample
el ramat dels ignorants
escopits de les butxaques
dels infants.

La paraula…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *