Text: Georges Brassens / Miquel Pujadó
Música: Georges Brassens
Sé d’un rei que no és flor d’un dia.
Té una sòlida dinastia.
Hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Pot dormir amb tranquil.litat
sense témer cap cop d’Estat.
Hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Jo, tu, ell i tot el ramat
el seguim amb docilitat.
Hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Qui sap si algun dia, a Anglaterra,
la corona anirà per terra.
P’rò hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Tan potent com era la URSS,
i ara ja no és moneda en curs.
P’rò hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Potser a França diguin bon vent
al vell càrrec de President.
P’rò hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Ja és podrit, aquell general
que ens semblava quasi immortal.
P’rò hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
I qui sap si l’últim Borbó
tocarà al final pirandó.
P’rò hauran de passar segles, fins
destronar el rei dels cretins.
Deixa un comentari