COM UNA CANÇÓ DE JACQUES BREL (La chanson de Gainsbourg)

Fa olor de pluja i fulles mortes,
aquesta cançó de tardor.
Sap travessar totes les portes
i es fica en qualsevol racó.

Parla d’amors que han de venir,
dels vells amants, i de tu i de mi.
Cura i fereix. És foc i és gel,
com una cançó de Jacques Brel.

……………………………….

Parla d’amics que a sota terra
segueixen tan vius com abans.
Escup al rostre de la guerra
i vetlla la son dels infants.

Té gust d’alcohol, té gust de fum,
té gust de plors, però el seu perfum
cura i fereix. És foc i és gel,
com una cançó de Jacques Brel.

…………………………

(ESTROFA INSTRUMENTAL)

Té gust d’alcohol, té gust de fum,
té gust de plors, i el seu perfum
cura i fereix. És foc i és gel,
com una cançó de Jacques Brel.

…………………………………………..

Amics i amors, besos, rialles,
el temps els aboca a la mort.
P’rò la mort és un foc de palla
quan ha d’enfrontar-se al record.

No cal cridar “No em deixis pas”,
et segueix com un gos allà on vas.
Cura i fereix. És foc i és gel,
com una cançó de Jacques Brel.