[:ca]
La paraula i la música m’ajuden, fa més de trenta anys, a observar el món que m’envolta i el que porto a dintre, a interpretar-los, a reinventar-los contínuament. He fet del meu cervell una modesta fàbrica, i de les meves idees, els meus obrers: es tracta, ben mirat, d’una bona manera d’esdevenir empresari sense explotar ningú.
Així doncs, escric i componc cançons, cançons destinades tant a la intel.ligència com a les emocions –perquè adreçar-se només a les vísceres fa tuf de demagògia, i les neurones isolades de tot sentiment són d’una fredor glacial.
I enregistro discos a través dels quals intento construir una obra coherent, tot desenvolupant un llenguatge que pugui reconèixer com a propi, i –per què no?- una petita filosofia personal.
I pujo als escenaris, desafiant la tan necessària por, per tal de presentar espectacles on les meves cançons prenen vida, ja que una cançó no existeix de debò fins que no experimenta el contacte amb el públic.
I escric també dramatúrgies, contes i novel.les –una altra manera de crear-me universos a mida-, proporcionant de vegades a l’Absurd les seves pròpies regles lògiques.
I animo tallers sobre creació literària, i ofereixo concerts de petit format destinats a difondre la Poesia i l’extraordinària –i mal coneguda- riquesa de les Cançons d’autor contemporànies en diverses llengües europees.
I faig moltes coses més que m’ajuden a viure i que, potser, també poden resultar útils per a aquest conglomerat de soledats que, de vegades, es toquen tangencialment o experimenten breus interseccions, i que anomenem “els altres”.
Tot plegat, ho vull compartir amb vosaltres a través d’aquest racó virtual, com aquell qui llança al mar un missatge dins d’una ampolla. Si el rebeu i el llegiu, espero tenir notícies vostres.
Miquel Pujadó
[:es]La palabra y la música me ayudan, desde hace más de 25 años, a observar el mundo que me rodea, a interpretarlo, a reinventarlo. He convertido mi cerebro en una modesta fábrica, y mis ideas en sus trabajadores. Bien mirado, se trata de un buen sistema para convertirse en empresario sin explotar a nadie.
Así pues, escribo y compongo canciones, canciones dirigidas tanto a la inteligencia como a las emociones –porque dirigirse sólo a las vísceras huele a demagogia barata, y las neuronas aisladas de cualquier sentimiento sobreviven congeladas.
Y grabo discos a través de los cuales intento construir una obra coherente, desarrollando un lenguaje que pueda reconocer como propio y –¿por qué no?- una pequeña filosofía personal.
Y subo al escenario, desafiando al miedo, para presentar espectáculos donde mis canciones se despierten a la vida, ya que una canción no existe de verdad hasta que experimenta el contacto con el público.
Y escribo también cuentos y narraciones –otra manera de crearme universos a medida-, proporcionándole a veces a lo Absurdo sus propias reglas lógicas.
Y animo talleres sobre creación literaria, y ofrezco conciertos de pequeño formato destinados a difundir la extraordinaria –y mal conocida- riqueza de las Canciones de autor contemporáneas en varias lenguas europeas.
Y hago aún muchas cosas más que me ayudan a vivir y que, tal vez, también puedan resultar útiles para ese conglomerado de soledades que a veces se tocan tangencialmente o experimentan breves intersecciones, y que llamamos “los otros”.
Todo esto quiero compartirlo con vosotros a través de este rincón virtual, como quien lanza al mar un mensaje en una botella. Si lo recibís y lo leéis, me gustaría recibir noticias vuestras.
Miquel Pujadó [:fr]Les mots et la musique m’aident, depuis plus de 25 ans, à regarder le monde qui m’entoure, à l’interpréter, à le réinventer. J’ai fait une modeste usine de mon cerveau, les ouvriers étant mes idées. C’est d’ailleurs un très bon système pour devenir patron sans exploiter personne.
Donc, j’écris et je compose des chansons, des chansons que j’adresse à l’intelligence et aussi aux émotions –parce que s’adresser rien qu’aux viscères pue la démagogie, et les neurones isolées de tout sentiment sont d’une froideur glaciale.
Et j’enregistre des disques avec lequels j’essaye de bâtir une oeuvre cohérente, tout en développant un langage que je puisse reconnaître comme étant le mien et rien que le mien, et –pourquoi pas?- une petite philosophie personnelle.
Et je monte sur scène, en défiant la peur, pour y présenter des spectacles où mes chansons deviennent vivantes, car une chanson n’existe vraiment que le jour où elle entre en contact avec le public.
Et j’écris aussi des contes et des nouvelles –encore une façon de créer des univers sur mesure-, tout en fournissant parfois à l’Absurde ses propres régles logiques.
Et j’anime des ateliers consacrés à la création littéraire, et je propose des concerts de petit format qui ont comme but diffuser l’extraordinaire –et méconnue- richesse des Chansons d’auteur contemporaines dans les différentes langues d’Europe.
Et je fais encore d’autres trucs qui m’aident à vivre et qui pourraient être utiles –qui sait- pour ce mélange de solitudes qui, parfois, se touchent tangentiellement ou qui connaissent quelques brèves intersections, et qu’on appelle “les autres”.
Tout ça, je veux le partager avec vous, grâce à ce coin virtuel, comme celui qui jette à la mer un message dans une bouteille. Si vous le recevez et le lisez, j’aimerais bien avoir de vos nouvelles.
Miquel Pujadó [:en]
La paraula i la música m’ajuden, fa més de trenta anys, a observar el món que m’envolta i el que porto a dintre, a interpretar-los, a reinventar-los contínuament. He fet del meu cervell una modesta fàbrica, i de les meves idees, els meus obrers: es tracta, ben mirat, d’una bona manera d’esdevenir empresari sense explotar ningú.
Així doncs, escric i componc cançons, cançons destinades tant a la intel.ligència com a les emocions –perquè adreçar-se només a les vísceres fa tuf de demagògia, i les neurones isolades de tot sentiment són d’una fredor glacial.
I enregistro discos a través dels quals intento construir una obra coherent, tot desenvolupant un llenguatge que pugui reconèixer com a propi, i –per què no?- una petita filosofia personal.
I pujo als escenaris, desafiant la tan necessària por, per tal de presentar espectacles on les meves cançons prenen vida, ja que una cançó no existeix de debò fins que no experimenta el contacte amb el públic.
I escric també dramatúrgies, contes i novel.les –una altra manera de crear-me universos a mida-, proporcionant de vegades a l’Absurd les seves pròpies regles lògiques.
I animo tallers sobre creació literària, i ofereixo concerts de petit format destinats a difondre la Poesia i l’extraordinària –i mal coneguda- riquesa de les Cançons d’autor contemporànies en diverses llengües europees.
I faig moltes coses més que m’ajuden a viure i que, potser, també poden resultar útils per a aquest conglomerat de soledats que, de vegades, es toquen tangencialment o experimenten breus interseccions, i que anomenem “els altres”.
Tot plegat, ho vull compartir amb vosaltres a través d’aquest racó virtual, com aquell qui llança al mar un missatge dins d’una ampolla. Si el rebeu i el llegiu, espero tenir notícies vostres.
Miquel Pujadó
[:]
