TOT PENJA D’UN FIL

[:ca]Text i música : Miquel Pujadó

Esmorzes content, fa sol.
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.

Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.

Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir…
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel.lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.

Tot penja…

Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.

Tot penja…

I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat…
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com

tot penja…

[:es]Text i música : Miquel Pujadó

Esmorzes content, fa sol.
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.

Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.

Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir…
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel.lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.

Tot penja…

Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.

Tot penja…

I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat…
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com

tot penja…

[:fr]Texte et Musique: Miquel Pujadó

Tu prends le p’tit dej’ peinard. / Aujourd’hui tu rencontreras Consol. / Vous irez ensemble au théâtre / et vous finirez au lit. / Voilà: tu as / dépensé ton patrimoine en dîners / et il faut l’amortiser. / Tu as fignolé tes calculs, / mais tu ne comptes pas sur l’infarctus / que tu vas souffrir dans un quart d’heure. / Tu n’es qu’un mort en permission. / Par le moment, tu te sens heureux. / Tout va bien, tu souris tranquille / et tu pends d’un fil. / Tout ne tient qu’à un fil très mince / qu’on s’entête à ne pas voir / tandis qu’on va et qu’on vient / en mettant en balance et désirs et devoirs. / Provisoires et précaires, / nous croyons être éternels. Et, grégaires, / nous tombons dans les puits, nous montons aux sommets, / nous bâtissons des villes et nous en faisons des ruines / et, aveuglés, nous ignorons les / ciseaux qui bientôt / feront que la pauvre marionette / amoureuse d’une étoile / devienne un triste amas de chiffons. / Tu viens d’avoir dix-neuf ans / et tu as gagné ton premier salaire. / Tu es une belle fille / qui se sait jeune, gaie et vivante. / Tu as des projets, de l’amour / et aussi une tumeur / qui grandit dans toi depuis hier. / Qui l’eût cru… / Un après-midi à l’Hôpital, / un contrôle banale, / et le diagnostic sera / aussi sans appel que tardif. / Tu ne verras pas le prochain avril / et tu pends d’un fil. / Tout ne tient… / Tu es un dictateur âgé / et tu tiens l’État / dans ta poigne de fer / depuis quarante ans, si je ne me trompe pas. / Tu ne te poses jamais des questions / et, ivre de pouvoir, / tu crois pouvoir vivre pour toujours. / Mais juste en ce moment / quelqu’un finit la machine infernale / qui demain aura ta peau / quand elle éclatera au milieu de ta suite. / Tu baves avec fierté sénile / et tu pends d’un fil. / Tout ne tient… / Et toi, l’amant le plus fidèle / qui demain sera lâché. / Et toi, l’habile pickpocket / dont on a trouvé la piste. / Et toi, l’artiste adulé / qui demain tombera dans l’oubli. / Et toi, le financier expert / qui se retrouvera bientôt dans la rue. / Et toi, le politicien grimpeur / que les urnes vont crucifier. / Et toi qui me dis “À bientôt” / juste avant de passer sous une voiture. / Toi et moi, et l’autre, nous / ne nous rendons pas compte que / tout ne tient…

[:en]Text i música : Miquel Pujadó

Esmorzes content, fa sol.
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.

Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.

Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir…
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel.lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.

Tot penja…

Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.

Tot penja…

I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat…
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com

tot penja…

[:]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.