Miquel Pujadó, quaranta anys després del seu primer disc, ha publicat, amb la
col·laboració de Xavier Batllés (Orquestra Mirasol, La Rondalla de la Costa,
etc) i vint-i-cinc músics i veus de primer nivell, DE FOC I DE VELLUT, un conjunt
de noves cançons que combinen tendresa, humor i ferocitat.
Alhora, Pujadó presenta un espectacle de petit format basat majoritàriament en
les seves noves cançons, on ens parla d’un rei descongelat comprat als Encants,
de les interseccions alhora fugaces i eternes que ens marquen l’existència, de la
dificultat que implica ser un autèntic anarquista, d’unes elits insaciables, d’una
mata de jonc que simbolitza la unitat de la llengua, d’uns records divergents
respecte d’una nit d’amor, de les contradiccions d’un masoquista vocacional,
d’uns divertits rudiments d’anatomia, de la joventut com a estat d’ànim, d’allò que
envolta una cançó de Jacques Brel, i fins i tot i d’uns mitjons blaus molt
especials, sense oblidar fer una visita a temes clàssics del seu repertori, com «A
Terrassa hi ha una plaça», «Soc un peix de terra endins», «Compte enrere» o «El
fabricant d’oficis» . Tot plegat, cançons de foc i cançons de vellut, una efectiva
combinació de carícies i cops de puny.
