AVUI NO HI HA FUTBOL

[:ca]Text : Miquel Pujadó
Música : Conrad Setó

Fill meu, queda’t aquí, res de sortir!
Hi ha toc de queda i són les deu en punt.
Ho fan pel nostre bé… Au, seu amb mi,
que un viu més una bala fa un difunt
com el que hi ha al portal: és el veí
de l’àtic. No em semblava de fiar…
Li haurem de dir a l’Agnès demà al matí
que tregui bé la sang: caldrà fregar.

La ràdio ha dit que tot ha acabat bé,
p’rò cal col.laborar, cal fer bondat.
Encara hi ha gentussa pel carrer
i algun d’aquests perduts potser va armat.

Sort que els soldats ens protegeixen. Sort
que algú allà dalt torna a pensar per tots,
algú que sap que un pare ha de ser fort,
que un cop de puny a temps val per mil mots.

Tremola tot el pis… Sí, és ben normal:
cinquanta tancs plegats fan prou merder
baixant en fila per la Diagonal.
El gerro de la mare!!! Agafa’l bé!

No diguis pas això, no siguis boig!
No insultis els qui ens volen protegir!
Qualsevol et prendria per un roig.
Més aviat hauries d’agrair
que ens treguin la purrialla del damunt
a la gent d’ordre, als ciutadans com cal,
que s’hagin decidit a posar un punt
final a l’anarquia, i tant se val
si algú hi deixa la pell, especialment
si no és ni tu ni jo: els altres, rai.
I no hem de témer res… s’hi està calent,
al pis, tenim menjar i no ens manca espai.

Que no fan res de bo, aquesta nit?
Avui no hi ha futbol, mecago’n l’ou!
Havien d’encabir tant malparit
precisament a dintre del Camp Nou?

Gitanos i jueus i homosexuals,
l’artista subversiu i el dissident,
àrabs i negres i ateus i criminals
separatistes, tanta mala gent…

Què en fan? No és cosa meva, no ho sé pas.
Els interrogaran (no és pas cap joc),
i se’ls enduen no sé on. El cas
és que el camp va buidant-se a poc a poc.

I ja convé que sigui així. Si no,
la gespa acabarà fent-se malbé:
quin espectacle, veure un jugador
corrent per un fangar! I això a què ve,

que no els veurem mai més? I a mi què em fa?
No són pas innocents, des del moment
que els han caçat. Que els poden torturar
o assassinar? Ells s’ho han buscat: bon vent!

Posem la tele, va… Mira, un concurs.
Agafa unes cerveses. Tot va bé.
Deixem només la vida fer el seu curs.
Demà, cap a la feina. Sí, ja ho sé,

als militars, ens hi hem d’acostumar,
també a no fer sinó el que ens han permès…
No haver de decidir ni de pensar
ni de dubtar… Ens treuen un bon pes
de sobre, ben mirat, fill meu. Au, va,
hi haurà de nou futbol d’aquí a no res.

[:es]Text : Miquel Pujadó
Música : Conrad Setó

Fill meu, queda’t aquí, res de sortir!
Hi ha toc de queda i són les deu en punt.
Ho fan pel nostre bé… Au, seu amb mi,
que un viu més una bala fa un difunt
com el que hi ha al portal: és el veí
de l’àtic. No em semblava de fiar…
Li haurem de dir a l’Agnès demà al matí
que tregui bé la sang: caldrà fregar.

La ràdio ha dit que tot ha acabat bé,
p’rò cal col.laborar, cal fer bondat.
Encara hi ha gentussa pel carrer
i algun d’aquests perduts potser va armat.

Sort que els soldats ens protegeixen. Sort
que algú allà dalt torna a pensar per tots,
algú que sap que un pare ha de ser fort,
que un cop de puny a temps val per mil mots.

Tremola tot el pis… Sí, és ben normal:
cinquanta tancs plegats fan prou merder
baixant en fila per la Diagonal.
El gerro de la mare!!! Agafa’l bé!

No diguis pas això, no siguis boig!
No insultis els qui ens volen protegir!
Qualsevol et prendria per un roig.
Més aviat hauries d’agrair
que ens treguin la purrialla del damunt
a la gent d’ordre, als ciutadans com cal,
que s’hagin decidit a posar un punt
final a l’anarquia, i tant se val
si algú hi deixa la pell, especialment
si no és ni tu ni jo: els altres, rai.
I no hem de témer res… s’hi està calent,
al pis, tenim menjar i no ens manca espai.

Que no fan res de bo, aquesta nit?
Avui no hi ha futbol, mecago’n l’ou!
Havien d’encabir tant malparit
precisament a dintre del Camp Nou?

Gitanos i jueus i homosexuals,
l’artista subversiu i el dissident,
àrabs i negres i ateus i criminals
separatistes, tanta mala gent…

Què en fan? No és cosa meva, no ho sé pas.
Els interrogaran (no és pas cap joc),
i se’ls enduen no sé on. El cas
és que el camp va buidant-se a poc a poc.

I ja convé que sigui així. Si no,
la gespa acabarà fent-se malbé:
quin espectacle, veure un jugador
corrent per un fangar! I això a què ve,

que no els veurem mai més? I a mi què em fa?
No són pas innocents, des del moment
que els han caçat. Que els poden torturar
o assassinar? Ells s’ho han buscat: bon vent!

Posem la tele, va… Mira, un concurs.
Agafa unes cerveses. Tot va bé.
Deixem només la vida fer el seu curs.
Demà, cap a la feina. Sí, ja ho sé,

als militars, ens hi hem d’acostumar,
també a no fer sinó el que ens han permès…
No haver de decidir ni de pensar
ni de dubtar… Ens treuen un bon pes
de sobre, ben mirat, fill meu. Au, va,
hi haurà de nou futbol d’aquí a no res.

[:fr]Texte: Miquel Pujadó
Musique: Conrad Setó

Reste ici, mon fils. Ne songe pas à sortir. / C’est le couvre-feu et il est déjà dix heures. / Ils font ça pour notre bien. Va, assieds-toi près de moi, / car un vivant plus une balle ça fait un défunt / comme celui du trottoir: c’est le voisin / du dernier étage. Il me semblait bien louche… / Il faudra dire à Agnès demain matin / qu’elle doit nettoyer le sang, en frottant bien. / La radio a dit que tout a fini bien, / mais il nous faut collaborer, être sages. / Il reste encore de la racaille dans les rues, / et plus d’un de ces perdus est peut-être armé. / Quelle chance, d’être protégés par les soldats, / d’avoir là-haut quelqu’un qui pense encore à nous, / et qui sait qu’un père doit être fort, / qu’un coup de poing à temps vaut mille mots. / L’appartement tremble… C’est normal, / cinquante tanks font pas mal de vacarme / en descendant ensemble la Diagonal (1). / Le vase de maman! Qu’il ne tombe pas! / Ne dis pas ça, ne sois pas fou! / N’insulte pas ceux qui veulent nous protéger! / On pourrait te prendre pour un rouge. / Tu devrais plutôt leur remercier / qu’ils délivrent de la pègre / les gens d’ordre, les citoyens comme il faut, / qu’ils se soient décidés à mettre un point / final à l’anarchie, et qu’importe / si quelqu’un y laisse la peau, surtout / si ce n’est ni toi ni moi: les autres, je m’en fous. / Nous ne devons craindre rien: on est au chaud, ici, / nous avons de la nourriture et pas mal d’espace. / Il n’y a rien de bon, ce soir à la télé? / Pas de foot, aujourd’hui, nom de Dieu! / Était-il nécessaire mettre / tous ces salauds précisement dans le Camp Nou (2)? / Gitans et juifs et pédés, / l’artiste subversif et le dissident, / arabes et négres et athées et criminels / separatistes, toute cette mauvaise graine… / Qu’en font-ils? Je n’en ai rien à foutre, je l’ignore. / On les interroge (ce n’est pas un jeu) / et ils les emmènent je ne sais où. Il est vrai / que le stade se vide peu à peu. / Et il le faut bien, sinon / l’herbe finirait par s’abîmer. / Quel spectacle, voir un joeur / qui patauge dans un bourbier! Qu’est-ce que tu dis, / qu’on ne les reverra jamais plus? Et alors? / Ils ne sont pas innocents, du moment / qu’on les a arrêtés. / Qu’on peut les torturer / ou assassiner? Ils l’auront cherché, bon débarras! / Allume la télé, va… Tiens, un jeu. / Prends quelques bières. Tout va bien. / Laissons la vie suivre son cours. / Demain, au boulot. Oui, je sais, / nous devrons nous habituer aux militaires, / à faire seulement ce qu’ils nous permettront. / Il ne nous faudra ni prendre des décisions, ni penser ni douter… Ils nous ôtent un poids / de dessus, en réalité, mon fils. Allons, / nous aurons à nouveau du foot dans quelques jours.

(1) Diagonal: L’une des grandes avenues de Barcelone. (2) Camp Nou: Le Stade du Barça.[:en]Text : Miquel Pujadó
Música : Conrad Setó

Fill meu, queda’t aquí, res de sortir!
Hi ha toc de queda i són les deu en punt.
Ho fan pel nostre bé… Au, seu amb mi,
que un viu més una bala fa un difunt
com el que hi ha al portal: és el veí
de l’àtic. No em semblava de fiar…
Li haurem de dir a l’Agnès demà al matí
que tregui bé la sang: caldrà fregar.

La ràdio ha dit que tot ha acabat bé,
p’rò cal col.laborar, cal fer bondat.
Encara hi ha gentussa pel carrer
i algun d’aquests perduts potser va armat.

Sort que els soldats ens protegeixen. Sort
que algú allà dalt torna a pensar per tots,
algú que sap que un pare ha de ser fort,
que un cop de puny a temps val per mil mots.

Tremola tot el pis… Sí, és ben normal:
cinquanta tancs plegats fan prou merder
baixant en fila per la Diagonal.
El gerro de la mare!!! Agafa’l bé!

No diguis pas això, no siguis boig!
No insultis els qui ens volen protegir!
Qualsevol et prendria per un roig.
Més aviat hauries d’agrair
que ens treguin la purrialla del damunt
a la gent d’ordre, als ciutadans com cal,
que s’hagin decidit a posar un punt
final a l’anarquia, i tant se val
si algú hi deixa la pell, especialment
si no és ni tu ni jo: els altres, rai.
I no hem de témer res… s’hi està calent,
al pis, tenim menjar i no ens manca espai.

Que no fan res de bo, aquesta nit?
Avui no hi ha futbol, mecago’n l’ou!
Havien d’encabir tant malparit
precisament a dintre del Camp Nou?

Gitanos i jueus i homosexuals,
l’artista subversiu i el dissident,
àrabs i negres i ateus i criminals
separatistes, tanta mala gent…

Què en fan? No és cosa meva, no ho sé pas.
Els interrogaran (no és pas cap joc),
i se’ls enduen no sé on. El cas
és que el camp va buidant-se a poc a poc.

I ja convé que sigui així. Si no,
la gespa acabarà fent-se malbé:
quin espectacle, veure un jugador
corrent per un fangar! I això a què ve,

que no els veurem mai més? I a mi què em fa?
No són pas innocents, des del moment
que els han caçat. Que els poden torturar
o assassinar? Ells s’ho han buscat: bon vent!

Posem la tele, va… Mira, un concurs.
Agafa unes cerveses. Tot va bé.
Deixem només la vida fer el seu curs.
Demà, cap a la feina. Sí, ja ho sé,

als militars, ens hi hem d’acostumar,
també a no fer sinó el que ens han permès…
No haver de decidir ni de pensar
ni de dubtar… Ens treuen un bon pes
de sobre, ben mirat, fill meu. Au, va,
hi haurà de nou futbol d’aquí a no res.

[:]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.